#7 No és el mateix resistir la represió que dir que això és = Bondad de Franco amb el Català.
Dir el que tu dius és defensar el feixisme nazisme per ocultació de la repressió igual que els que neguen l'holocaust
Durant el període franquista (1939-1975), el català va ser objecte d'una agressió brutal i va quedar reduït a l'ús familiar. El castellà va passar a ser l'única llengua de l'ensenyament, de l'administració i dels mitjans de comunicació. Tant a l'interior de Catalunya com a l'exili, va haver-hi diverses iniciatives com llibres (“Rosa mística” de Mossèn Geis, revistes (com "Dau al set", dirigida per Brossa) i campanyes per suplir el silenci imposat pel règim, per exemple, Pío Daví i Maria Vila realitzen campanyes de teatre vernacle, estrenant "L'hostal de la glòria", de Josep Maria de Sagarra.[40]
En contrast amb l'ocorregut amb la immigració rebuda anteriorment en la dècada de 1920 i 1930, durant la major part de la dictadura de Franco es va propiciar l'exclusió total de l'idioma català del sistema educatiu (va ser relegat a l'esfera familiar), en el qual es van arribar a utilitzar en alguns llocs mètodes en els quals els propis alumnes havien de denunciar a l'alumne que parlés català cedint-li una bala.[41] La llengua catalana va arribar també a prohibir-se en les làpides de les tombes en el període de postguerra.[41] Fins a l'any 1951, Rafael Aracil, Joan Oliver i Antoni Segura han considerat que la persecució de la llengua va ser «total».[41]
#7 Te ruego que no niegues la historia si no quieres que te llamen negacionista.
#9 Du bist ein Troll. Ich will nicht einen Troll zu füttern. Lernen Sprachen ist interesant zu reisen und Leute kenenzulernen.
Pero te puedo asegurar que antes de 1950 la represión contra el catalán fue brutal. Despues se permitió en la intimidad de los hogares y en actos clandestinos. Anda aprende idiomas y se empatico.
Dir el que tu dius és defensar el feixisme nazisme per ocultació de la repressió igual que els que neguen l'holocaust
Llegeix ca.m.wikipedia.org/wiki/Cronologia_de_la_repressió_del_català
Et copie un fragment:
Durant el període franquista (1939-1975), el català va ser objecte d'una agressió brutal i va quedar reduït a l'ús familiar. El castellà va passar a ser l'única llengua de l'ensenyament, de l'administració i dels mitjans de comunicació. Tant a l'interior de Catalunya com a l'exili, va haver-hi diverses iniciatives com llibres (“Rosa mística” de Mossèn Geis, revistes (com "Dau al set", dirigida per Brossa) i campanyes per suplir el silenci imposat pel règim, per exemple, Pío Daví i Maria Vila realitzen campanyes de teatre vernacle, estrenant "L'hostal de la glòria", de Josep Maria de Sagarra.[40]
En contrast amb l'ocorregut amb la immigració rebuda anteriorment en la dècada de 1920 i 1930, durant la major part de la dictadura de Franco es va propiciar l'exclusió total de l'idioma català del sistema educatiu (va ser relegat a l'esfera familiar), en el qual es van arribar a utilitzar en alguns llocs mètodes en els quals els propis alumnes havien de denunciar a l'alumne que parlés català cedint-li una bala.[41] La llengua catalana va arribar també a prohibir-se en les làpides de les tombes en el període de postguerra.[41] Fins a l'any 1951, Rafael Aracil, Joan Oliver i Antoni Segura han considerat que la persecució de la llengua va ser «total».[41]
#7 Te ruego que no niegues la historia si no quieres que te llamen negacionista.
Has dicho algo que es falso, y con pruebas te lo he hecho saber. Creo que lo demás es filfa.
Pero te puedo asegurar que antes de 1950 la represión contra el catalán fue brutal. Despues se permitió en la intimidad de los hogares y en actos clandestinos. Anda aprende idiomas y se empatico.
Por eso Aznar hablaba catalán en la intimidad cuando pactó con Pujol. Ahora lo entiendo todo.
Aquí podemos ver un acto clandestino de 1963:
www.dolcacatalunya.com/2016/03/conmocio-a-la-generalitat-per-una-foto-